Comunicat: La Plataforma Aturem la Llei Aragonès ajorna la manifestació del 19o i la trasllada al pròxim 17 de novembre

Barcelona, 17 d’octubre de 2019

Davant la situació d’excepcionalitat que estem vivint els darrers dies, des de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès hem considerat ajornar la manifestació contra la Llei Aragonès programada per aquest dissabte, 19 d’octubre, i traslladar-la al proper diumenge, 17 de novembre, a les 12h, davant del Departament d’Economia.

Prenem aquesta decisió per solidaritat, per honradesa i per respecte al dolor de la societat, amb l’esperança que aquest dolor no sigui aprofitat pel Govern per aprovar, a porta tancada, una llei d’una transcendència tan gran i amb uns efectes tan devastadors com els de la Llei Aragonès.

Des de la Plataforma, entenem que tant els drets civils i polítics, com els drets econòmics, socials i culturals estan al mateix nivell i són interdependents. Per això, ajornem la manifestació que havíem programat, però advertim que no renunciarem a la defensa de l’educació, la sanitat i els serveis socials, drets que cal preservar i que defensarem amb la mateixa fermesa que defensem la llibertat i la justícia.

En aquest sentit, seguirem treballant per explicar els efectes de Llei Aragonès i intentarem, com hem fet fins ara sense èxit, debatre-la amb ERC. No obstant això, si el Govern pretén aprovar aquesta llei aprofitant el context polític que està vivint Catalunya, la resposta de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès serà immediata i contundent.

Comunicat: Olesa també defensa els serveis públics

OLESA TAMBÉ DEFENSA ELS SERVEIS PÚBLICS I ALÇA EL CLAM PERQUÈ NO ES PRIVATITZIN, NO PERDIN QUALITAT I QUE LES SEVES TREBALLADORES NO PATEIXIN LA PRECARITZACIÓ

“Alerta: els nostres serveis públics en perill” és el títol del full que ja el mes de juliol va repartir entre la població olesana la Plataforma en defensa dels serveis públics. I s’hi anunciava que “el govern de la Generalitat pretén aprovar de cara a la tardor el projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones (coneguda popularment com a ‘Llei Aragonès’), sense fer soroll. Això representa l’externalització (privatització) indiscriminada de serveis públics bàsics”. Acabava el full tot afirmant que “els nostres drets no es negocien” i oferint la seva adreça electrònica a tothom: plataformaserveispublics@gmail.com.

En efecte, el projecte, en cas d’esdevenir llei, condicionarà de manera molt preocupant el futur dels serveis públics que reverteixen en la societat.

Algunes de les greus conseqüències que comporta queden resumides en aquest decàleg:

1. El govern de la Generalitat mostra una voluntat política amb la qual no es dota d’un marc legislatiu integral que blindi la no privatització dels serveis bàsics.

2. Dona via lliure a que cada administració (de la demarcació que sigui) actuï a pròpia conveniència. Tot podrà ser objecte de privatització i excusa per desballestar els serveis públics.

3. La contractació pública que regula aquesta llei no garanteix en cap cas que les empreses privades compleixin les clàusules socials o ambientals promeses.

4. Posa el punt de mira en el preu i no en la qualitat del servei. En la fase de contractació, es continua prioritzant un criteri de preu competitiu (el 40%) per damunt de criteris de qualitat o de sostenibilitat del servei.

5. Consolida i obre les portes a noves privatitzacions que atempten contra drets essencials de l’àmbit de la sanitat, l’educació i els serveis socials.

6. Potencia el sistema patriarcal, ja que és una greu discriminació contra les dones. Els serveis d’atenció a les persones és un col·lectiu altament feminitzat, prop del 80% de la plantilla som dones. A més, allà on no arriben els serveis públics, allà on hi ha incapacitat per a sostenir la vida, hi arriben les dones, fomentant així la doble explotació que patim.

7. L’educació, ja retallada, continuarà greument afectada. La gestió d’escoles públiques, els espais de migdia, l’educació infantil, l’educació especial o l’ensenyament universitari estan en perill.

8. A la ja infrafinançada sanitat, s’hi permetrà privatitzar gairebé tots els serveis: els ambulatoris i domiciliaris com l’atenció primària, els d’urgències, les consultes externes, la pediatria, la ginecologia, la cirurgia ambulatòria, el transport mèdic, els serveis sociosanitaris…

9. Els serveis socials d’atenció a les persones quedaran monopolitzats per multinacionals, en detriment d’entitats del tercer sector. La reinserció i la recerca laboral, el benestar i l’assistència social, el servei de cures… es gestionaren sota criteris de rendibilitat econòmica i no sota criteris socials.

10. Atempta contra els drets laborals. Tota privatització empitjora de manera substancial les condicions laborals de la classe treballadora; en aquest camp en especial, fonamentalment de les dones. Per tant, s’aguditzarà la feminització de la pobresa i augmentarà l’escletxa salarial tant en salaris com en pensions.

Per tot plegat, ens heu vist per Olesa tot explicant les nostres reivindicacions.

Membres de la Plataforma (olesana) en defensa dels serveis públics van participar a la pl. Sant Jaume de Barcelona, el matí del proppassat dia 17, a la roda de premsa i performance en què la resistència de la gent usuària i treballadora d’aquests serveis van aconseguir abolir la #lleiaragonès i “ressuscitar” els drets i els serveis.

I el dia 26, davant l’ajuntament, vam insistir en la defensa de la sanitat, l’educació i els serveis públics i en la protesta contra les privatitzacions. Així com, en el ple municipal, a través d’una moció.

Les demandes principals que manifesta la redacció primerenca de la proposta de moció al ple eren:

«Acords:

L’ajuntament d’Olesa de Montserrat, des d’aquest moment:

  1. Rebutja el projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones.
  2. Defensa els serveis 100% públics com a motor d’activació econòmica i com l’única via per garantir drets de caràcter universal.
  3. Insta al Parlament de Catalunya a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió amb caràcter públic de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna.
  4. L’ajuntament d’Olesa de Montserrat, en aquesta legislatura:

a) Es compromet a obrir un procés de transparència en l’àmbit olesà (una auditoria mixta: municipal i ciutadana), mitjançant el qual la ciutadania tingui accés al coneixement de cadascun dels serveis (de competència municipal i/o autonòmica) que, des de l’actualitat, estan externalitzats (empreses concessionàries, terminis contractuals, plecs de condicions administratives i tècniques, clàusules de rescissió, etc.).

b) Es compromet a elaborar un pla d’internalització progressiva de béns i serveis, tot prioritzant aquells que són més necessaris per a garantir els drets (individuals i col·lectius) i, per tant, cobrir les necessitats de la majoria popular i treballadora. És a dir, a la pràctica, l’ajuntament es compromet a treballar en dues direccions, per:

  • la remunicipalització progressiva dels serveis de competència municipal, i
  • la pressió a les institucions autonòmiques, a fi de dur a terme també la internalització progressiva de la resta de serveis (aquells de competència mixta o únicament autonòmica).

c) Mentre no sigui internalitzat el servei, l’ajuntament es compromet a implementar un servei de control i de seguiment de la qualitat dels serveis gestionats de forma indirecta en base a determinats indicadors, entre ells, el compliment del plec de condicions –administratives i tècniques–, contingut de l’oferta, millores, etc. que van fer considerar l’oferta de la concessionària com la més avantatjosa. D’igual manera, es compromet a vetllar per les condicions laborals de les treballadores contractades per aquestes empreses concessionàries.»

De la nostra part, la Plataforma pren el compromís de continuar treballant de valent per uns serveis 100% públics, de qualitat, amb “mirada feminista” i dignificació laboral.

Opinió: LLEI ARAGONÈS? NO, A CAP PREU!

Jaume Añé – USTEC i membre de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)Jaume Añé

Des dels primers governs Pujol, la Generalitat de Catalunya ha externalitzat serveis públics a empreses i entitats privades. L’externalització dels serveis públics significa que encara que aquests siguin de titularitat pública són gestionats per entitats privades, bé siguin empreses, entitats sens ànim de lucre o centres de l’Església. Així és com per mitjà dels anomenats concerts s’ha permès la seva entrada en els serveis públics de salut i d’educació. Les externalitzacions han degradat les condicions laborals dels treballadors i treballadores, han deteriorat la qualitat dels serveis i han proporcionat grans beneficis a aquests gestors. Tot plegat a costa dels impostos de les classes populars i treballadores.

A aquestes polítiques cal afegir-hi les lleis aprovades pel Parlament en temps dels governs del tripartit com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) d’ara fa 10 anys que va consolidar els concerts educatius i la possibilitat d’externalització de determinats serveis com les llars d’infants i l’educació d’adults i les brutals mesures d’austeritat -les retallades– dels governs d’Artur Mas. Per totes aquestes raons ens trobem davant d’un panorama desolador dels serveis públics catalans. A tall d’exemple, podem esmentar el tancament de casernes de bombers per falta de personal o els més de 1.000 barracons escolars escampats per tot el país. Només la professionalitat i la dedicació dels treballadors públics ha permès de mantenir un mínim de qualitat dels serveis.

En aquest moment es troba en tràmit parlamentari el Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, l’anomenada Llei Aragonès, presentada pel govern d’ERC i de JxCat que preveu  -amb l’excusa d’aplicar una normativa comunitària i de millorar-ne la gestió i la qualitat- poder disposar d’una normativa que reguli l’externalització dels serveis públics. El projecte incorpora un llistat de més de 100 serveis relacionats amb l’educació, els serveis socials i la sanitat que serien susceptibles de ser externalitzats. És de lamentar que aquest projecte de llei hagi estat presentat per un conseller d’ERC i que afecti diverses conselleries que són en mans d’aquesta força política com són Treball, Afers Socials i Famílies i Educació.

Entre les serveis que podrien ser externalitzats si la llei prospera es troben els següents:

  • Sanitat: subministrament de personal sanitari, pediatria, cirurgia, ginecologia, psiquiatria, diàlisi, bancs de sang, …
  • Educació: preescolar, tutoria, educació especial, educació d’adults, ensenyament universitari, …
  • Serveis Socials: reinserció, cerca de feina, benestar i assistència social, servei de cures…

La posada en marxa del projecte de llei s’ha fet de manera discreta, com si es tractés d’un mer tràmit administratiu. Però en cas de prosperar, l’externalització i el consegüent deteriorament dels serveis públics s’estendrà encara més del que ho està abastant pràcticament tots els àmbits.

A més, val a dir que no és cert que una determinada normativa europea obligui a l’externalització de serveis a les persones. De la mateixa manera, no és cert que així es millorin els serveis prestats. N’és la prova la precarització laboral dels serveis que ja han estat externalitzats, la manca de control públic sobre aquesta gestió i el deteriorament dels propis serveis, és a dir, la minva de la seva qualitat.

Per si això no fos prou, l’externalització fa augmentar la possibilitat de pràctiques irregulars  o fins i tot de corrupció.

No és acceptable la mercantilització dels serveis públics des de cap punt de vista i cal l’impuls de  mobilitzacions i accions per aturar aquesta llei. Als representants polítics de l’esquerra cal demanar-los que la defensa de la classe treballadora, dels pensionistes, dels menors en risc d’exclusió, dels sectors populars expulsats dels seus llocs de treball i de les seves llars i de les persones migrants passa per l’esmena a la totalitat d’aquesta llei i que cal que impulsin la lluita per la recuperació i la defensa dels serveis públics de qualitat.

Ni una privatització més, al contrari: serveis de titularitat i gestió 100% públics.

Opinió: AL SETEMBRE, ATUREM LA LLEI ARAGONÈS!

Pau Juvillà Ballester – Crida per Lleida–CUP i membre de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)

Hi ha una frase feta, proverbi àrab depèn on es busqui, que diu una cosa com ara que: “qui vol fer alguna cosa, troba la manera. qui no vol fer res, troba una excusa” i amb el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, més conegut com la Llei Aragonès, passa una mica això.

Que ens diu el govern de ERC i JxCat sobre aquesta llei? Doncs que no privatitza nous serveis sinó que senzillament servirà per garantir-ne la qualitat, per evitar que es prioritzi l’oferta més baixa en les externalitzacions de serveis i per marcar com s’han de portar a terme.

Que estableix com s’han de licitar i adjudicar els contractes, com controlar l’execució d’un servei. Que fixa que el preu no pot ser l’únic criteri per atorgar una adjudicació en aquests àmbits i que vol donar una millor puntuació a les empreses que millorin les condicions del conveni col·lectiu als seus treballadors.

Ens podem submergir en els aspectes tècnics i jurídics  de la llei, debatre’ls i rebatre’ls un per un però no veuríem el bosc, perdríem la visió global de l’objectiu del que vol aquesta llei: establir com s’han de dur a terme les privatitzacions.

Perquè el projecte de llei de contractes de serveis a les persones conté una llista de sis pàgines amb tot allò que el govern català considera externalitzable, incloent-hi serveis que avui ofereix l’administració. Més de 240 serveis en camps tan diversos i tan sensibles com la sanitat, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors escolars, els serveis esportius o el transport escolar, la geriatria, l’educació especial, o d’altres.

Un projecte de llei que no obliga a externalitzar serveis però que crea el marc jurídic per fer-ho, que no posa límits a l’externalització sinó que la regula i que no s’acompanya de cap mesura, pla o calendari per tornar a mans públiques els serveis que ara es troben en mans privades

I això, pels que defensem que els serveis públics no son una mercaderia, pels que apostem perquè sigui l’administració qui els ofereixi com a garantia d’universalitat, qualitat i sobre tot prioritzant el servei a les persones per damunt de l’eficiència econòmica, no es una bona notícia.

“Digue’m amb qui vas, i te diré qui ets”. La CUP, finalment els Comuns, sindicats com la CGT, la IAC, la Ustec, Intersindical-CSC, el SEPC i organitzacions com Fapac o Marea Blanca o la Xarxa d’Economia Solidària s’hi ha manifestat en contra. Fins i tot un dels seus defensors, el PSC ha demanat que s’excloguin els serveis laborals d’entre els serveis susceptibles de ser externalitzats. Aquest amb qui vas en aquest cas són el PSC, PP, Ciutadans, ERC i JxCat, i això ja diu moltes coses.

El fet de només establir el marc de quins serveis públics s’han de privatitzar i de com fer-ho sense impulsar el blindatge dels serveis públics encara en mans públiques i iniciar la reversió dels privatitzats de manera paulatina i calendaritzada demostra una voluntat política concreta que xoca frontalment, entre d’altres, amb el que defensen organitzacions com la Xarxa d’Economia Solidaria: “aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones.” Diuen textualment en el seu darrer comunicat.

El proper ple de setembre es debatrà una moció de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics on es demana al govern de la Paeria i a la resta de partits amb representació municipal rebutgin frontalment l’aprovació d’aquesta Llei, que defensin fermament els serveis públics i que instin a la Generalitat a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna.

Es important que la Paeria aprovi aquesta moció, per aturar aquesta proposta de llei, revertir-la i convertir-la en una eina útil per recuperar els serveis públics privatitzats.

La Plataforma Aturem la Llei Aragonès convoca una concentració davant del Parlament

Entitats, partits i col·lectius que formen la Plataforma Aturem la Llei Aragonès fan una crida a la mobilització ciutadana per protestar contra l’anomenada Llei Aragonès. El proper dimecres, 25 de setembre, a les 18h, la Plataforma convoca una concentració davant del Parlament de Catalunya.

Amb aquesta protesta les entitats de l’organització volen protestar contra una normativa que actualment es troba en tramitació al Parlament de Catalunya i que, segons han assegurat en roda de premsa, “permetrà l’externalització de diversos serveis que garanteixen drets fonamentals del sector educatiu, social i sanitari, tres pilars fonamentals de l’estat de benestar que es veuran greument debilitats amb l’entrada de l’empresa privada”.

La Plataforma Aturem la Llei Aragonès també ha anunciat la convocatòria d’una manifestació a la ciutat de Barcelona pel proper 19 d’octubre.