Comunicat: La Plataforma Aturem la Llei Aragonès ajorna la manifestació del 19o i la trasllada al pròxim 17 de novembre

Barcelona, 17 d’octubre de 2019

Davant la situació d’excepcionalitat que estem vivint els darrers dies, des de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès hem considerat ajornar la manifestació contra la Llei Aragonès programada per aquest dissabte, 19 d’octubre, i traslladar-la al proper diumenge, 17 de novembre, a les 12h, davant del Departament d’Economia.

Prenem aquesta decisió per solidaritat, per honradesa i per respecte al dolor de la societat, amb l’esperança que aquest dolor no sigui aprofitat pel Govern per aprovar, a porta tancada, una llei d’una transcendència tan gran i amb uns efectes tan devastadors com els de la Llei Aragonès.

Des de la Plataforma, entenem que tant els drets civils i polítics, com els drets econòmics, socials i culturals estan al mateix nivell i són interdependents. Per això, ajornem la manifestació que havíem programat, però advertim que no renunciarem a la defensa de l’educació, la sanitat i els serveis socials, drets que cal preservar i que defensarem amb la mateixa fermesa que defensem la llibertat i la justícia.

En aquest sentit, seguirem treballant per explicar els efectes de Llei Aragonès i intentarem, com hem fet fins ara sense èxit, debatre-la amb ERC. No obstant això, si el Govern pretén aprovar aquesta llei aprofitant el context polític que està vivint Catalunya, la resposta de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès serà immediata i contundent.

Comunicat: Olesa també defensa els serveis públics

OLESA TAMBÉ DEFENSA ELS SERVEIS PÚBLICS I ALÇA EL CLAM PERQUÈ NO ES PRIVATITZIN, NO PERDIN QUALITAT I QUE LES SEVES TREBALLADORES NO PATEIXIN LA PRECARITZACIÓ

“Alerta: els nostres serveis públics en perill” és el títol del full que ja el mes de juliol va repartir entre la població olesana la Plataforma en defensa dels serveis públics. I s’hi anunciava que “el govern de la Generalitat pretén aprovar de cara a la tardor el projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones (coneguda popularment com a ‘Llei Aragonès’), sense fer soroll. Això representa l’externalització (privatització) indiscriminada de serveis públics bàsics”. Acabava el full tot afirmant que “els nostres drets no es negocien” i oferint la seva adreça electrònica a tothom: plataformaserveispublics@gmail.com.

En efecte, el projecte, en cas d’esdevenir llei, condicionarà de manera molt preocupant el futur dels serveis públics que reverteixen en la societat.

Algunes de les greus conseqüències que comporta queden resumides en aquest decàleg:

1. El govern de la Generalitat mostra una voluntat política amb la qual no es dota d’un marc legislatiu integral que blindi la no privatització dels serveis bàsics.

2. Dona via lliure a que cada administració (de la demarcació que sigui) actuï a pròpia conveniència. Tot podrà ser objecte de privatització i excusa per desballestar els serveis públics.

3. La contractació pública que regula aquesta llei no garanteix en cap cas que les empreses privades compleixin les clàusules socials o ambientals promeses.

4. Posa el punt de mira en el preu i no en la qualitat del servei. En la fase de contractació, es continua prioritzant un criteri de preu competitiu (el 40%) per damunt de criteris de qualitat o de sostenibilitat del servei.

5. Consolida i obre les portes a noves privatitzacions que atempten contra drets essencials de l’àmbit de la sanitat, l’educació i els serveis socials.

6. Potencia el sistema patriarcal, ja que és una greu discriminació contra les dones. Els serveis d’atenció a les persones és un col·lectiu altament feminitzat, prop del 80% de la plantilla som dones. A més, allà on no arriben els serveis públics, allà on hi ha incapacitat per a sostenir la vida, hi arriben les dones, fomentant així la doble explotació que patim.

7. L’educació, ja retallada, continuarà greument afectada. La gestió d’escoles públiques, els espais de migdia, l’educació infantil, l’educació especial o l’ensenyament universitari estan en perill.

8. A la ja infrafinançada sanitat, s’hi permetrà privatitzar gairebé tots els serveis: els ambulatoris i domiciliaris com l’atenció primària, els d’urgències, les consultes externes, la pediatria, la ginecologia, la cirurgia ambulatòria, el transport mèdic, els serveis sociosanitaris…

9. Els serveis socials d’atenció a les persones quedaran monopolitzats per multinacionals, en detriment d’entitats del tercer sector. La reinserció i la recerca laboral, el benestar i l’assistència social, el servei de cures… es gestionaren sota criteris de rendibilitat econòmica i no sota criteris socials.

10. Atempta contra els drets laborals. Tota privatització empitjora de manera substancial les condicions laborals de la classe treballadora; en aquest camp en especial, fonamentalment de les dones. Per tant, s’aguditzarà la feminització de la pobresa i augmentarà l’escletxa salarial tant en salaris com en pensions.

Per tot plegat, ens heu vist per Olesa tot explicant les nostres reivindicacions.

Membres de la Plataforma (olesana) en defensa dels serveis públics van participar a la pl. Sant Jaume de Barcelona, el matí del proppassat dia 17, a la roda de premsa i performance en què la resistència de la gent usuària i treballadora d’aquests serveis van aconseguir abolir la #lleiaragonès i “ressuscitar” els drets i els serveis.

I el dia 26, davant l’ajuntament, vam insistir en la defensa de la sanitat, l’educació i els serveis públics i en la protesta contra les privatitzacions. Així com, en el ple municipal, a través d’una moció.

Les demandes principals que manifesta la redacció primerenca de la proposta de moció al ple eren:

«Acords:

L’ajuntament d’Olesa de Montserrat, des d’aquest moment:

  1. Rebutja el projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones.
  2. Defensa els serveis 100% públics com a motor d’activació econòmica i com l’única via per garantir drets de caràcter universal.
  3. Insta al Parlament de Catalunya a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió amb caràcter públic de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna.
  4. L’ajuntament d’Olesa de Montserrat, en aquesta legislatura:

a) Es compromet a obrir un procés de transparència en l’àmbit olesà (una auditoria mixta: municipal i ciutadana), mitjançant el qual la ciutadania tingui accés al coneixement de cadascun dels serveis (de competència municipal i/o autonòmica) que, des de l’actualitat, estan externalitzats (empreses concessionàries, terminis contractuals, plecs de condicions administratives i tècniques, clàusules de rescissió, etc.).

b) Es compromet a elaborar un pla d’internalització progressiva de béns i serveis, tot prioritzant aquells que són més necessaris per a garantir els drets (individuals i col·lectius) i, per tant, cobrir les necessitats de la majoria popular i treballadora. És a dir, a la pràctica, l’ajuntament es compromet a treballar en dues direccions, per:

  • la remunicipalització progressiva dels serveis de competència municipal, i
  • la pressió a les institucions autonòmiques, a fi de dur a terme també la internalització progressiva de la resta de serveis (aquells de competència mixta o únicament autonòmica).

c) Mentre no sigui internalitzat el servei, l’ajuntament es compromet a implementar un servei de control i de seguiment de la qualitat dels serveis gestionats de forma indirecta en base a determinats indicadors, entre ells, el compliment del plec de condicions –administratives i tècniques–, contingut de l’oferta, millores, etc. que van fer considerar l’oferta de la concessionària com la més avantatjosa. D’igual manera, es compromet a vetllar per les condicions laborals de les treballadores contractades per aquestes empreses concessionàries.»

De la nostra part, la Plataforma pren el compromís de continuar treballant de valent per uns serveis 100% públics, de qualitat, amb “mirada feminista” i dignificació laboral.

Opinió: LLEI ARAGONÈS? NO, A CAP PREU!

Jaume Añé – USTEC i membre de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)Jaume Añé

Des dels primers governs Pujol, la Generalitat de Catalunya ha externalitzat serveis públics a empreses i entitats privades. L’externalització dels serveis públics significa que encara que aquests siguin de titularitat pública són gestionats per entitats privades, bé siguin empreses, entitats sens ànim de lucre o centres de l’Església. Així és com per mitjà dels anomenats concerts s’ha permès la seva entrada en els serveis públics de salut i d’educació. Les externalitzacions han degradat les condicions laborals dels treballadors i treballadores, han deteriorat la qualitat dels serveis i han proporcionat grans beneficis a aquests gestors. Tot plegat a costa dels impostos de les classes populars i treballadores.

A aquestes polítiques cal afegir-hi les lleis aprovades pel Parlament en temps dels governs del tripartit com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) d’ara fa 10 anys que va consolidar els concerts educatius i la possibilitat d’externalització de determinats serveis com les llars d’infants i l’educació d’adults i les brutals mesures d’austeritat -les retallades– dels governs d’Artur Mas. Per totes aquestes raons ens trobem davant d’un panorama desolador dels serveis públics catalans. A tall d’exemple, podem esmentar el tancament de casernes de bombers per falta de personal o els més de 1.000 barracons escolars escampats per tot el país. Només la professionalitat i la dedicació dels treballadors públics ha permès de mantenir un mínim de qualitat dels serveis.

En aquest moment es troba en tràmit parlamentari el Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, l’anomenada Llei Aragonès, presentada pel govern d’ERC i de JxCat que preveu  -amb l’excusa d’aplicar una normativa comunitària i de millorar-ne la gestió i la qualitat- poder disposar d’una normativa que reguli l’externalització dels serveis públics. El projecte incorpora un llistat de més de 100 serveis relacionats amb l’educació, els serveis socials i la sanitat que serien susceptibles de ser externalitzats. És de lamentar que aquest projecte de llei hagi estat presentat per un conseller d’ERC i que afecti diverses conselleries que són en mans d’aquesta força política com són Treball, Afers Socials i Famílies i Educació.

Entre les serveis que podrien ser externalitzats si la llei prospera es troben els següents:

  • Sanitat: subministrament de personal sanitari, pediatria, cirurgia, ginecologia, psiquiatria, diàlisi, bancs de sang, …
  • Educació: preescolar, tutoria, educació especial, educació d’adults, ensenyament universitari, …
  • Serveis Socials: reinserció, cerca de feina, benestar i assistència social, servei de cures…

La posada en marxa del projecte de llei s’ha fet de manera discreta, com si es tractés d’un mer tràmit administratiu. Però en cas de prosperar, l’externalització i el consegüent deteriorament dels serveis públics s’estendrà encara més del que ho està abastant pràcticament tots els àmbits.

A més, val a dir que no és cert que una determinada normativa europea obligui a l’externalització de serveis a les persones. De la mateixa manera, no és cert que així es millorin els serveis prestats. N’és la prova la precarització laboral dels serveis que ja han estat externalitzats, la manca de control públic sobre aquesta gestió i el deteriorament dels propis serveis, és a dir, la minva de la seva qualitat.

Per si això no fos prou, l’externalització fa augmentar la possibilitat de pràctiques irregulars  o fins i tot de corrupció.

No és acceptable la mercantilització dels serveis públics des de cap punt de vista i cal l’impuls de  mobilitzacions i accions per aturar aquesta llei. Als representants polítics de l’esquerra cal demanar-los que la defensa de la classe treballadora, dels pensionistes, dels menors en risc d’exclusió, dels sectors populars expulsats dels seus llocs de treball i de les seves llars i de les persones migrants passa per l’esmena a la totalitat d’aquesta llei i que cal que impulsin la lluita per la recuperació i la defensa dels serveis públics de qualitat.

Ni una privatització més, al contrari: serveis de titularitat i gestió 100% públics.

Opinió: AL SETEMBRE, ATUREM LA LLEI ARAGONÈS!

Pau Juvillà Ballester – Crida per Lleida–CUP i membre de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)

Hi ha una frase feta, proverbi àrab depèn on es busqui, que diu una cosa com ara que: “qui vol fer alguna cosa, troba la manera. qui no vol fer res, troba una excusa” i amb el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, més conegut com la Llei Aragonès, passa una mica això.

Que ens diu el govern de ERC i JxCat sobre aquesta llei? Doncs que no privatitza nous serveis sinó que senzillament servirà per garantir-ne la qualitat, per evitar que es prioritzi l’oferta més baixa en les externalitzacions de serveis i per marcar com s’han de portar a terme.

Que estableix com s’han de licitar i adjudicar els contractes, com controlar l’execució d’un servei. Que fixa que el preu no pot ser l’únic criteri per atorgar una adjudicació en aquests àmbits i que vol donar una millor puntuació a les empreses que millorin les condicions del conveni col·lectiu als seus treballadors.

Ens podem submergir en els aspectes tècnics i jurídics  de la llei, debatre’ls i rebatre’ls un per un però no veuríem el bosc, perdríem la visió global de l’objectiu del que vol aquesta llei: establir com s’han de dur a terme les privatitzacions.

Perquè el projecte de llei de contractes de serveis a les persones conté una llista de sis pàgines amb tot allò que el govern català considera externalitzable, incloent-hi serveis que avui ofereix l’administració. Més de 240 serveis en camps tan diversos i tan sensibles com la sanitat, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors escolars, els serveis esportius o el transport escolar, la geriatria, l’educació especial, o d’altres.

Un projecte de llei que no obliga a externalitzar serveis però que crea el marc jurídic per fer-ho, que no posa límits a l’externalització sinó que la regula i que no s’acompanya de cap mesura, pla o calendari per tornar a mans públiques els serveis que ara es troben en mans privades

I això, pels que defensem que els serveis públics no son una mercaderia, pels que apostem perquè sigui l’administració qui els ofereixi com a garantia d’universalitat, qualitat i sobre tot prioritzant el servei a les persones per damunt de l’eficiència econòmica, no es una bona notícia.

“Digue’m amb qui vas, i te diré qui ets”. La CUP, finalment els Comuns, sindicats com la CGT, la IAC, la Ustec, Intersindical-CSC, el SEPC i organitzacions com Fapac o Marea Blanca o la Xarxa d’Economia Solidària s’hi ha manifestat en contra. Fins i tot un dels seus defensors, el PSC ha demanat que s’excloguin els serveis laborals d’entre els serveis susceptibles de ser externalitzats. Aquest amb qui vas en aquest cas són el PSC, PP, Ciutadans, ERC i JxCat, i això ja diu moltes coses.

El fet de només establir el marc de quins serveis públics s’han de privatitzar i de com fer-ho sense impulsar el blindatge dels serveis públics encara en mans públiques i iniciar la reversió dels privatitzats de manera paulatina i calendaritzada demostra una voluntat política concreta que xoca frontalment, entre d’altres, amb el que defensen organitzacions com la Xarxa d’Economia Solidaria: “aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones.” Diuen textualment en el seu darrer comunicat.

El proper ple de setembre es debatrà una moció de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics on es demana al govern de la Paeria i a la resta de partits amb representació municipal rebutgin frontalment l’aprovació d’aquesta Llei, que defensin fermament els serveis públics i que instin a la Generalitat a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna.

Es important que la Paeria aprovi aquesta moció, per aturar aquesta proposta de llei, revertir-la i convertir-la en una eina útil per recuperar els serveis públics privatitzats.

La Plataforma Aturem la Llei Aragonès convoca una concentració davant del Parlament

Entitats, partits i col·lectius que formen la Plataforma Aturem la Llei Aragonès fan una crida a la mobilització ciutadana per protestar contra l’anomenada Llei Aragonès. El proper dimecres, 25 de setembre, a les 18h, la Plataforma convoca una concentració davant del Parlament de Catalunya.

Amb aquesta protesta les entitats de l’organització volen protestar contra una normativa que actualment es troba en tramitació al Parlament de Catalunya i que, segons han assegurat en roda de premsa, “permetrà l’externalització de diversos serveis que garanteixen drets fonamentals del sector educatiu, social i sanitari, tres pilars fonamentals de l’estat de benestar que es veuran greument debilitats amb l’entrada de l’empresa privada”.

La Plataforma Aturem la Llei Aragonès també ha anunciat la convocatòria d’una manifestació a la ciutat de Barcelona pel proper 19 d’octubre.

Les entitats de lluita contra el VIH denuncien que la ‘Llei Aragonès’ “mercantilitza” els serveis públics bàsics

El Comitè Primer de Desembre demana retirar el projecte de llei i consensuar un nou model

Article publicat a Social.cat

29 de juliol de 2019

La plataforma celebra el Dia Mundial de la Sida a plaça de Sant Jaume, a Barcelona. Comitè Primer de Desembre
La plataforma celebra el Dia Mundial de la Sida a plaça de Sant Jaume, a Barcelona Comitè Primer de Desembre

ACN

El Comitè Primer de Desembre, que agrupa 20 entitats que lluiten contra el VIH a Catalunya, ha denunciat que la Llei de contractes de serveis a les persones, anomenada ‘Llei Aragonès’, “mercantilitza” els serveis públics bàsics. La plataforma ha alertat que la llei “obre la porta a la privatització” d’aquests serveis, així com a la desaparició de les entitats sense ànim de lucre i de caràcter comunitari.

És per aquest motiu que des de la plataforma han demanat la retirada del projecte de llei i l’obertura d’un debat per consensuar un model que doni resposta a les necessitats tant de les entitats que treballen en l’àmbit com a les persones ateses. A més, les entitats han demanat que, fins que no es consensuï el nou model, es garanteixi la sostenibilitat econòmica de les entitats.

Les entitats han criticat que les clàusules socials que preveu el projecte de llei siguin opcionals i estableixin rangs d’entre el 30% i el 40% de puntuació de les ofertes pel que fa al valor del preu, cosa que han considerat que provocarà que siguin les grans empreses multinacionals les més ben situades per obtenir els contractes.

“No permetrem que se’ns imposi un model que ens condemna a desaparèixer i a no garantir l’objectiu de transformació social”, ha apuntat la plataforma a través d’un comunicat, en què també ha criticat que la ‘Llei Aragonès’ “no fa més que agreujar encara més un model que ja de per si no és capaç de generar canvis socials imprescindibles”.

La Plataforma contra la Llei Aragonès denuncia la privatització de serveis públics

Article publicat a Terrassa Digital

26 de juliol de 2019

Es presenta a Terrassa la Plataforma contra l’anomenada Llei Aragonès, que vol regular la contractació de serveis a empreses i entitats de fora l’administració pública. La nova entitat fa una crida als col·lectius que treballen en l’àmbit social perquè se sumin a la desena d’associacions i partits que impulsen la plataforma a la ciutat. Entre les entitats sobretot hi ha les dedicades a la defensa dels pilars del Benestar, com són la Sanitat, l’Ensenyament i els Serveis Socials.

En la presentació aquest dijous al Raval, la Plataforma contra la Llei Aragonès s’ha mostrat crítica amb la normativa que diuen obra la porta a privatitzar serveis bàsics i estableix nous objectes de privatització. I aposten per uns serveis públics de qualitat que garanteixin els drets fonamentals de les persones.

Segons el Govern, la Llei del Conseller d’Hisenda, encara en tràmit al Parlament i sense cap esmena a la totalitat, prohibeix la subhasta i elimina les contractacions basades en el preu. El principal objectiu de la normativa és prestar serveis basats en la qualitat, assequibles per a tothom i regular als operadors amb criteris de transparència i tracte igualitàri perquè les grans empreses no acaparin contractes amb l’administració.

Opinió: Un projecte de llei que desmantella l’estat del benestar

Lidón Gasull, directora de la FaPaC i advocada experta en drets humans

ERC està decidit a portar al Ple una llei que estableix el marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades qui gestionin i prestin els serveis públics vinculats directament a garantir drets fonamentals

Article publicat a El Crític

20 de juny de 2019

Fa molt temps que entitats com la FaPaC denuncien el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, però fa molt poques setmanes que s’ha aconseguit, via xarxes socials, arribar a l’opinió pública. Tot i això, els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò, encara que és la llei més important que probablement aprovarà el Parlament de Catalunya en els últims 15 anys.

El Grup Republicà -així es fa dir ERC al Parlament- està decidit a portar al Ple una llei que estableix el marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades qui gestionin i prestin els serveis públics vinculats directament a garantir drets fonamentals. Ens estem referint a tots els serveis socials i de salut (des de serveis penitenciaris, serveis hospitalaris, trasplantament d’òrgans i cures, fins al Servei d’Ocupació de Catalunya); els serveis educatius i de formació (incloent-hi l’educació infantil, l’educació especial, l’educació per adults i qualsevol altre servei escolar); els serveis comunitaris, socials o personals, inclosos els serveis que es presten per sindicats, organitzacions socials i polítiques, associacions juvenils; entre molts altres.

ERC està decidit a portar al Ple una llei perquè les empreses privades gestionin serveis públics vinculats a garantir drets fonamentals

Són bàsicament cinc els arguments que estan utilitzant les forces parlamentàries per justificar la tramitació d’aquest projecte de llei. En primer lloc, que ho fan perquè els obliga la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública. Això és fals, ja que la mateixa Directiva europea deixa un gran marge als Estats membres per regular com creguin oportú els serveis a les persones i es refereix clarament a què els poders públics prestin directament (sense la intervenció d’una empresa) l’educació, la salut i qualsevol altre servei social. La Directiva es refereix també a utilitzar formes no contractuals, com el conveni i el concert, per evitar el lucre econòmic en la prestació de serveis bàsics.

El segon argument esgrimit ha estat que ho han de fer perquè l’Estat espanyol, a través de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, els obliga. En realitat, la llei estatal simplement transposa la Directiva europea i, per tant, en els serveis a les persones deixa que les comunitats autònomes, en el marc de les seves competències, escullin com prestar aquests serveis.

La tercera fal·làcia és que el projecte de llei només es refereix a serveis que ja estan externalitzats. Els partits polítics haurien de saber que, ara mateix, només petites parts (que ja és molt) dels serveis bàsics de salut, educació, dependència, etc. estan en mans d’empreses privades i que de la resta se n’encarrega directament l’administració pública. Per sort, no hem arribat al punt que les famílies hagin de portar als seus fills i filles a escoles públiques de gestió privada o que el personal docent dels centres educatius públics sigui contractat per empreses privades.

Pensar que les pimes i les entitats del tercer sector ‘per se’ proporcionen millors condicions laborals és desconèixer la realitat de gran part de les treballadores

El quart argument amb què es justifica la tramitació d’aquesta llei és que permetrà que empreses petites i entitats del tercer sector puguin guanyar els concursos públics, en tant que el preu del servei ja no serà l’element més important i es valoraran aspectes com la qualitat del servei, la sostenibilitat mediambiental o les garanties laborals dels treballadors. Aquest argument pot no ser fals, però sí ingenu. Les grans empreses estan sobradament preparades per poder presentar propostes que compleixin, sobre el paper, amb aquests requisits. El problema de la contractació pública no es troba en la fase de presentació de propostes, sinó en controlar que es compleixen els contractes -i d’això no en parla aquest projecte de llei-. D’altra banda, pensar que les pimes i les entitats del tercer sector per se proporcionen millors condicions laborals a les seves treballadores és desconèixer la realitat de gran part de les treballadores catalanes.

Per últim, el cinquè argument utilitzat és que aquest projecte de llei no impedeix que els serveis a les persones es puguin seguir prestant directament per l’administració pública. Això és cert. Ara bé, per què tant interès per aprovar una llei de contractes de serveis a les persones tan expansiva si no hi ha intenció d’externalitzar els serveis bàsics?

Des de la crisi econòmica, s’observa una tendència dels governs de desprendre’s de la gestió directa dels serveis essencials

Des que l’última crisi econòmica va atrapar Catalunya, s’observa una tendència dels governs de desprendre’s, a poc a poc, de la gestió directa dels serveis essencials. Es veu en determinats centres d’atenció primària que han quedat en mans d’empreses privades, en les llargues llistes d’espera per poder realitzar una analítica o assistir al metge de família, o en la decadència de les condicions laborals del personal mèdic contractat per empreses privades. En educació, s’observa en l’entrada dels copagaments de les famílies a les escoles públiques per compensar l’infrafinançament per part del Departament d’Educació, en la substitució de personal especialitzat per personal extern precaritzat o en la reducció de places escolars públiques.

El sistema de col·laboració públic-privat ha esdevingut la solució màgica per a l’eficiència i l’optimització dels recursos i serveis públics. L’any passat, el Tribunal de Comptes Europeu va publicar un informe que qüestiona la col·laboració públic-privada com a fórmula per optimitzar recursos i assenyala els sobrecostos que ocasiona, la ineficiència i la manca de transparència.

Només una actitud política irresponsable o una clara intenció d’afavorir al sector privat per sobre de garantir els drets de la ciutadania justifiquen la tramitació d’una llei d’aquestes característiques. Si realment es volen garantir els serveis a les persones, s’ha de fer mitjançant una llei integral que blindi la no externalització dels serveis bàsics, reguli les figures no contractuals com el conveni o el concert en casos concrets, i estableixi la contractació pública com una fórmula residual de gestió de serveis.